9. Reflexió i autoavaluació

 

- Pregunta 1) Estic d'acord amb el paràgraf que he llegit, que un esport d'equip siga d'oposició, no significa que siga excessivament competitiu. Es pot aprendre molt d'aquest tipus de jocs, més enllà de les habilitats individuals, sobretot relatiu al treball en equip. A més, una mica de competitivitat tampoc fa mal als alumnes, es poden aprendre molts i bons valors d'una competitivitat sana.

- Pregunta 2) Podria destacar molts, però em decidisc pels partits de datchball. Vam fer diversos partits en mitja pista, sent únicament 5 persones per grup. Ser tan poques persones facilitava en gran manera la participació de tots els integrants del grup, a més, per participar contínuament, la intensitat de l'exercici augmentava. Al final, fins i tot vaig agrair que em donaren amb la pilota per a poder descansar uns segons en el banc. La possibilitat de recuperar als jugadors que han sigut eliminats i el fet de jugar amb moltes pilotes al mateix temps també fomenta prou la participació.

- Pregunta 3) Canviaria el partit de colpbol, tractant de realitzar una activitat de cooperació, en lloc d'oposició. Dividiria la classe en dos grups d'unes 12 persones cadascun. Cada grup en mitja pista. Dividim cada mitja pista en 3 zones: defensa, mitjà i atac. En cada zona hi ha 4 alumnes. L'objectiu és practicar la passada en el colpbol, de manera que han de passar-se la pilota en les 3 zones diferents abans de poder colpejar a porteria (el porter rotarà en cada atac). Les normes són les següents:

•  Si pot ser, en totes les zones ha d'haver-hi un grup mixt.
•  Per a passar a la següent zona, tots els alumnes d'aqueixa zona on està la pilota han de realitzar almenys 1 passe, per tant, quan tots hagen participat, almenys una vegada, es podrà avançar a la següent zona.
• En la zona d'atac, abans de poder colpejar a porteria, tots els membres d'aqueixa zona han d'haver participat.
• En finalitzar cada atac, els alumnes roten a la zona següent.

Amb aquestes normes, es pretén que tots els grups siguen mixtos i que es fomente la participació de tots els membres.

- Pregunta 4) És important que els alumnes entenguen que en l'esport el resultat no ho és tot. Per a això, podríem seguir les següents estratègies:

• A l'hora de realitzar qualsevol joc, un equip començarà amb 0 punts i l'altre amb 10, per exemple. Quan l'equip que té 0 punts aconseguisca anotar, se sumarà 1 punt, si ho fa l'altre equip, es restaran a ells mateixos 1 punt. El joc acabarà quan els dos equips acaben amb la mateixa puntuació. D'aquesta forma s'eviten els vencedors i perdedors.

• Durant un joc o activitat, intercanviar contínuament els alumnes entre els dos equips, de manera que tots hagen jugat, almenys una estona, en cada equip. Amb això, es pretén que, com tots han jugat en els dos equips, no se sentiran com que han guanyat o perdut, simplement se centraran en si ho han fet bé o no i intentaran millorar.

• Com a última estratègia, quan un alumne aconseguisca un punt, passarà a jugar amb l'equip contrari, d'aquesta manera serà tot més igualat, els equips s'aniran canviant i equilibrant contínuament i, el més probable, és que les puntuacions de tots dos equips acaben sent similars.

Per últim, m'agradaria deixar ací la meua autoavaluació sobre aquesta assignatura:

8. Qualificació vs avaluació

Una vegada finalitzada l'assignatura de Didàctica dels jocs i les activitats esportives, m'agradaria realitzar una breu reflexió sobre tot el viscut i aprés durant aquest quadrimestre. 

M'ha sorprés gratament la quantitat de sessions pràctiques de les quals hem pogut gaudir, ja que fins ara en la carrera no havíem tingut apenes matèries en les quals treballàrem fora de l'aula. 

Els continguts impartits al llarg del curs m'han semblat interessants, ja que tant la pilota valenciana, com l'esgrima, el colpbol, datchball i el rugbi, entre altres, em semblen opcions molt vàlides per a treballar en el futur com a docent. A més, hem aprés també com adaptar aquestes sessions per a portar-les a l'escola, per exemple, en crear-nos els guants de pilota o en aprendre com fabricar els elements per a practicar l'esgrima amb materials que podem trobar fàcilment per un cost econòmic molt reduït. 

No obstant això, pense que passarem massa temps amb la pilota valenciana, encara que ho vaig passar bé durant les sessions, crec que es podria haver equilibrat més el temps dedicat als diferents continguts, ja que aquest esport va durar bastants més classes que l'esgrima, els esports alternatius i la resta.

Un altre aspecte important i positiu és la possibilitat que hem anat tenint en diverses sessions per a prendre nosaltres el control. Uns dies diferents grups s'encarregaven de l'escalfament, altres dies la volta a la calma, etc. Com, per exemple, una d'aquestes últimes sessions en la qual el meu grup i jo ens encarregàrem de realitzar una breu seqüència progressiva de futbol sala. Al meu entendre, aquestes xicotetes pràctiques ens han servit d'ajuda, ja que tota experiència és poca i la necessitarem el dia de demà, com a futurs docents. 

Per últim, pel que fa a l'avaluació, em sembla encertada la decisió que nosaltres mateixos tinguem l'opció de qualificar els blogs dels nostres companys, perquè és al que ens haurem d'enfrontar com a mestres. De fet, em sembla una forma d'avaluació molt interessant i que, en combinar-se amb l'heteroevaluació tradicional, s'obté una visió més global del treball i per tant, una qualificació més justa. En quant a l'autoavaluació, em sembla una forma molt útil perquè l'alumne o alumna reflexione sobre allò en el que ha millorat i aprés i allò en el que encara ha de millorar.

7. Currículum EF

En aquesta entrada valoraré, des del meu punt de vista, l'actual currículum d'Educació Física, basant-me en el Decret 108/2014, de 4 de juliol, del Consell, pel qual establix el currículum i l’ordenació general de l’Educació Primària a la Comunitat Valenciana.

Es divideix en 5 blocs, que són els següents:

1- Coneixement corporal i autonomia.

2- Habilitats motrius, coordinació i equilibri. Activitats en el medi natural.

3- Expressió motriu i comunicació.

4- Activitat física i salut.

5- Jocs i activitats esportives.

L'Educació Física no és simplement jugar al futbol o al bàsquet, sinó que és important treballar totes les seues possibilitats i vessants. No podem, per tant, oblidar-nos d'elements rellevants que apareixen en el currículum, com són, per exemple, el desenvolupament de la motricitat, l'expressió corporal, l'orientació espacial i la higiene, entre molts altres.

Personalment, els aspectes més interesants per a mi són:

• La presència de continguts que fomenten un estil de vida actiu i saludable, posant l'accent principalment en una dieta equilibrada, hàbits d'higiene corporals i posturals, la realització regular d'exercici, la importància d'un bon descans, de mantindre's allunyat de pràctiques nocives, etc.
• La incorporació al currículum d'esports alternatius, que, en molts casos, poden aportar majors beneficis a l'alumnat que els esports consolidats, perquè solen adaptar-se millor al context educatiu, permetent una major participació i motivació d'aquells alumnes i alumnes que no solen gaudir tant de l'Educació Física. Alguns d'aquests esports alternatius són el colpbol, el korfbol, floorball, dodgeball, kinball, etc.
• La conscienciació dels alumnes sobre les diferents realitats físiques d'altres persones, aprendre a respectar-les i treballar l'empatia mitjançant activitats de role-playing. L'aspecte negatiu és que solament es troba aquest tipus de contingut en el bloc 1 de 6é de Primària, pense que podria treballar-se també en cursos més baixos.

No obstant això, no hem de pensar que ja està tot fet. Trobe a faltar, per exemple, majors referències a l'adaptació de jocs i esports per a aquells alumnes i alumnes amb necessitats especials. 

En conclusió, hi ha aspectes positius en el currículum d'Educació Física de Primària, però encara es pot millorar de moltes formes diferents. Aqueix és, per tant, el camí a seguir, ja que és necessari que l'educació es vaja desenvolupant i adaptant sobre la base dels canvis i avanços de la societat.

6. El meu esport alternatiu: Colpbol.

 

El meu grup i jo hem triat el colpbol com esport alternatiu. 

La meua raó personal va ser que, durant les pràctiques de Magisteri de l'any passat, els meus alumnes van estar practicant aquest esport durant unes setmanes. A més, ja ho vaig jugar quan cursava Primària, per tant, sé que la majoria dels alumnes ho gaudeixen. Es tracta d'un joc prou inclusiu, que promou la participació de tots, ja que, per a jugar-lo bé, és imprescindible el treball en equip.

Ací us deixe un xicotet cartell on podeu veure les característiques principals d'aquest esport:

I, per si teniu algun dubte, ací us deixe un vídeo del 3er campionat d'Espanya de colpbol:

5. Els esports alternatius covianos

 

Els jocs alternatius pretenen oferir noves possibilitats i perspectives a l'Educació Física, eixint dels esports convencionals, que, a vegades, no s'adeqüen al màxim als alumnes quant a coeducació i igualtat.

En una de les últimes sessions, es va tractar aquest tema dels esports alternatius i ens van parlar de dos d'ells: el colpbol i el datchball. El primer recorde haver-ho practicat alguna vegada en Primària, a més, l'any passat, durant les pràctiques, els meus alumnes també ho van jugar durant unes quantes setmanes. El datchball, en canvi, no ho havia sentit mai, però, després ens van dir que era una adaptació del dodgeball, per tant, també era més o menys conegut per a mi.

Pense que els dos esports  realment poden ser practicats a l'Educació Primària. Dins del currículum podrien adequar-se al bloc 5, que tracta sobre jocs i activitats esportives. Tots dos esports es poden practicar a partir de quart curs, perquè és quan en el currículum fan referència per primera vegada als esports alternatius. En el cas del datchball pot encaixar bé en aquesta curs, perquè en el Dectret 108/2014 apareix el dodgeball, que, com he esmentat anteriorment, és el joc a partir del qual es va adaptar el datchball. Pel que fa al colpbol, apareix explícitament com un esport alternatiu idoni per a cinqué de Primària.

Durant la sessió, a causa del Covid-19, ens vam veure obligats a prendre una sèrie de mesures de prevenció. Per exemple, l'ús del gel hidroalcohòlic, la separació en les graderies i l'ús del micròfon per part de la professora per tal de no llevar-se la mascareta en explicar els jocs. Pense que una altra possible adaptació per a previndre'ns de la malaltia, podria ser realitzar les classes a l'aire lliure, que no solament disminuiria el risc de contagi, sinó que facilitaria que els alumnes puguen recuperar-se abans dels esforços físics intensos malgrat portar mascareta.

A més, m'agradaria recomanar un altre esport alternatiu que siga apte per a treballar en Primària. Aquest esport es diu tripela, va ser inventat a Portugal i és una espècie de mescla entre futbol sala i handbol. És un esport col·lectiu d'invasió. És molt adequat per a aquests temps, ja que no es permet el contacte físic entre els jugadors.

Les regles bàsiques són: 

- La duració del partit és de 40 minuts en total, amb 2 parts de 20 minuts cadascuna.

- Es passa la pilota amb el peu i es rep amb la mà.

- Hi ha 2 equips i 5 jugadors per equip (un d'ells és el joker, una espècie de porter - jugador).

- No es poden fer més de tres passos amb la pilota a la mà, ni tenir-la més de tres segons.

- No es pot llevar la pilota de les mans a un oponent. 

- No es pot botar la pilota. 

- Substitucions il·limitades, però el nombre màxim de substituts són 7.

- Es pot llançar des de qualsevol part del camp. El gol des de dins de l'àrea val 1 punt i des de fora 2 punts. Si el que marca és el joker valen 2 i 3 punts respectivament. 

- El joker és l'únic que pot interceptar la pilota amb qualsevol part del cos, sempre que estiga dins de l'àrea, mentre que els altres jugadors han de fer-ho amb les mans. 

Materials:

Solament es necessita una pilota, pot ser de futbol, de futbol sala, d'handbol, etc.

Espai: 

Preferentment en un camp d'handbol, però pot servir qualsevol pabelló.

Ací us deixe un vídeo d'aquest curiós esport alternatiu, espere que us agrade!

4. L'esgrima a l'escola

 

El dia 17 de novembre vam gaudir d'una sessió d'esgrima impartida amb l'ajuda de Laura Ruíz Sanchis, que va participar als Jocs Olimpics, per tant, va ser una oportunitat immillorable per començar a aprendre aquest esport de la millor manera possible. Mai abans havia practicat l'esgrima, i tampoc recorde haver-la vist per televisió, però sí que la coneixia. 

Després d'haver-la experimentat, em sembla apta per a incloure-la en l'Educació Primària, segons el Decret 108/2014, l'aplicació d'aquest esport es podria justificar dins del bloc 2 (Habilitats motrius, coordinació i equilibri, activitats en el medi natural) de 5è de Primaria, on es treballen continguts com el següent: "Reconeixement i aplicació de les habilitats motrius en jocs i activitats fisicoesportives (d’oposició, de cooperació, de cooperació-oposició, etc.) ajustant, la seua realització als entorns i al grau d’incertesa". La pràctica de l'esgrima podria ser inclosa dins d'aquest contingut, perquè requereix d'habilitat motriu, sent un esport d'oposició on es treballa també la coordinació oculomanual, l'equilibri, tant estàtic com dinàmic, i la percepció de l'espai, entre d'altres.

Ben és cert que els materials oficials per practicar l'esgrima poden resultar una mica cars, però, Laura ens va ensenyar com fabricar els materials necessaris amb objectes quotidians, de manera que es converteix en un esport molt més inclusiu i assequible.

El materials són els següents:

- Una vara d'estor.

- Un tap de vi.

- Un xurro de piscina.

- Cinta adhesiva.

- Ulleres de protecció (poden ser de bussejar, per exemple).

Els passos per a fabricar el floret són:

1- Posar el tap de vi a l'extrem de la vara d'estor, assgurant-nos que no caiga usant la cinta adhesiva.

2- Tallem un tros del xurro, de 2 o 3 centímetres de gruix, i ho col·loquem per l'altre extrem de la vara, deixant, aproximadament, un pam d'espai per a la mà.

3- Posar cinta adhesiva en el mànec per a fer-lo més còmode i facilitar el seu maneig.

Finalment, m'agradaria proposar tres exercicis relacionats amb aquest esport:

Primer, caldria ensenyar bàsicament el desplaçament i la postura de guàrdia.

- Joc d'animació: Utilitzant mitja pista, la mitat dels alumnes portaran el seu floret i tractaran de tocar a la resta dels alumnes desplaçant-se com han sigut ensenyats previament, els alumnes que han sigut tocats, hauran de repetir dues vegades la postura de guàrdia. Després s'intercanvien els rols.

- Part principal: Els alumnes es posaran per parelles i faran curts combats, després canviaran de parella, aquells que hagen guanyat s'enfrontaran a un altre que haja guanyat, i qui haja perdut s'enfrontarà a un altre alumne que també haja perdut. D'aquesta forma, s'intenta que els combats siguen els més equilibrats possible i que tots se senten amb opcions de guanyar.

- Tornada a la calma: Per torns, un alumne es col·loca enfront de la classe i ha de realitzar un moviment que la resta de la classe imitarà. Pot ser relacionat amb l'esgrima com la guàrdia, el fons, els desplaçaments (marxar i trencar), o simplement fer un estirament de les zones musculars que s'hagen treballat durant la sessió.

3. Trinquet UPV

El passat dia 5 de novembre, la nostra classe va anar al trinquet de la Universitat Politècnica de València, no obstant, jo, com la major part dels meus companys no vam poder assistir a aquesta sessió a causa de les fortes pluges que es van produir durant tot el dia i que dificultaven enormement el transport.

Tenia ganes de poder visitar el trinquet de la UPV, ja que l'única vegada que havia visitat un per a veure una partida de pilota va ser fa aproximadament 12 anys, quan vaig anar a pasar el dia a Sagunt amb la meua familia. 

Encara que en aquell moment no coneixia molt d'aquest esport, solament el que havia aprés en Educació Física en el col·legi durant unes poques classes, recorde comentar-li al meu germà quant vaig gaudir aqueixa partida i que els jugadors no es feien mal en colpejar la pilota perquè porten protecció a les mans, cosa que havia aprés precisament a l'escola perquè vam haver de fabricar-nos els nostres propis guants per a jugar. Però, no coneixia la teoria, és a dir, no sabia quina modalitat estaven jugant (ara sé que jugaven a escala i corda), ni moltes de les regles que havien de seguir. No entenia, per exemple, per què en ferir llançaven la pilota a l'escala, ara entenc que han de traure botant primer la pilota en la pedra situada poc abans de la corda, després colpejant la muralla damunt d'una ratlla que serveix de referència, botar en l'escala i caure en el dau. 

Anys després, vaig llegir una notícia que havien tancat aqueix trinquet, no recorde exactament el motiu, però em va posar una mica trist perquè, encara que jo no seguia aqueix esport, guardava un bon record d'aquell dia.

Després d'aquestes experiències amb la pilota valenciana, fa molts anys, en aquestes últimes setmanes he tornat a jugar a aquest esport en l'assignatura de jocs i m'ha agradat més del que esperava, encara que era difícil mantindre una intensitat elevada, a causa de la mascareta, es nota que és un esport dinàmic i molt apte per a practicar en les classes d'Educació Física durant l'Educació Primària i Secundària.

Ací us deixe un enllaç d'un partit en el trinquet de Sagunt de fa 25 anys que, segons he llegit, és recordat com un dels millors de la història, espere que us agrade.

 

2. Jocs tradicionals al meu poble.

Jo vaig nàixer i vaig créixer a València, però de xicotet passava molts estius al poble on van nàixer els meus avis. No obstant això, La Pesquera, el meu poble, a l'ésser de la província de Conca, no té cap tradició de jugar a la pilota valenciana.

El meu iaio, fa molts anys, em contava que quan ell era xicotet li agradava jugar a les boletes, la trompa i la billa, que es la versió de Castella-la Manxa de les birles.

També em va contar que quan era una mica més major jugava de vegades al boleo, que és un joc tradicional de la provincia de Conca. Se solia jugar en caminets de terra, amb boles d'entre 1,5 i 3 quilograms aproximadament. Se juga en equips de 2 a 4 persones i l'objectiu consisteix a llançar la bola el més lluny possible. També jugava de més major a jocs de cartes i als escacs, que me'ls va ensenyar i els vam practicar moltes vegades.

Ací podeu veure gent jugant al boleo

No sé què jocs jugaven els meus besavis i les generacions anteriors, però no crec que foren molt diferents perquè són jocs populars i arrelats en la societat de la zona.

No obstant, les vegades que he anat al meu poble no he vist xiquets jugant al carrer als jocs tradicionals, segurament perquè cada vegada la població és més escassa i envellida, perquè les noves generacions prefereixen viure a les ciutats, on hi ha més oportunitats educatives i laborals. Per aquestos motius, entre altres, s'estan perdent les tradicions que han estat lligades a la cultura del poble durant anys.

1. Tradició vs modernitat

 

Durant molt de temps, els jocs populars han estat fortament lligats a la nostra societat, convertint-se en una part important de les nostres arrels i la nostra cultura. 

No obstant això, el món evoluciona i la globalització, entre altres motius, ha provocat que els esports més importants i reconeguts hagen desplaçat a aquells esports amb menys visibilització i menys audiència, ja que no donen tants diners com el futbol, el bàsquet, etc.

Per aquesta raó, cada vegada és més difícil trobar aquests jocs populars als carrers de grans ciutats, ja que no hi ha espai destinat per a això, i on encara tenen certa importància, encara que segurament no tanta com abans, és als pobles.

Per tant, per a no perdre definitivament aquests jocs i esports que han sigut part de la nostra història i la nostra cultura, és important que es treballen en les classes d'Educació Física, de manera que, almenys, els alumnes coneguen part de les seues pròpies arrels. Alguns d'aquests jocs poden ser la pilota valenciana, les birles, les boletes, el mocador, els quatre cantons, el sambori, el tres en ratlla, les xapes, etc.

I ací us deixe un vídeo curt sobre les birles: